T'has preguntat què és DOI a APA?
Quan fem cites i referències sota les normes APA el terme "DOI" apareix constantment i encara que se'ns diu què és un o tres paraules, la veritat és que no queda completament clar de què es tracta. Tenint això en consideració i perquè sabem que el coneixement i una mica de cultura general mai no estan altres, decidim explicar-te què és DOI a APA.
Comencem pel principi: què és DOI a APA?
De segur t'has preguntat què hi ha darrere d'aquest terme DOI que tant has llegit mentre fas la teva investigació sota el format de les Normes APA. La resposta més senzilla és que DOI són les sigles de "Identificador d'objecte digital", és a dir: Identificador Digital d'Objectes, però això realment no ens diu res.
En paraules més senzilles, el DOI és una mena de empremta digital; una forma d'identificació única, exclusiva i permanent per a publicacions electròniques (revistes, articles, llibres, programari, vídeos, etc.). Al seu torn, és com una mena de arxiver de biblioteca, doncs funciona per donar-nos la descripció d'aquest objecte digital i on el podem localitzar a la xarxa. Això s'aconsegueix a causa de metadades com el nombre del autor, título de la obra digital, entre otros detalles.
Podeu ubicar el DOI d'un article digital al final del mateix. Allà veuràs (si en té) una sèrie de números i lletres sense cap sentit aparent, però que es tracta del DOI.
Per què serveix el DOI?
El DOI té funcions múltiples. Tot i que el principal és identificar qualsevol contingut electrònic, també serveix per localitzar-los en tot moment. Recorda que la Internet és molt àmplia i és fàcil que un recurs simplement es “perdi”. El DOI ho evita.
Però, per al nostre propòsit, potser la funció més important del DOI és servir per poder citar aquesta font electrònica.
Com citar un DOI?
La norma NISO Z39.84, DOI Synta, és la que estableix l'estructura d'aquesta empremta digital electrònica d'aquesta manera:
Inicieu amb el directori DOI que no és més que una URL. El segueix un prefix que identifica l?entitat editora i finalitza amb un sufix per assenyalar la font digital. El sufix i el prefix se separen amb un “/“.
En aquest sentit, els DOI es veuen així:
Aquesta informació és vital per a la construcció de les cites de font electròniques.
Pitjor els DOI no es generen automàticament, sinó que cal sol·licitar-los en agències de registre. Una de les més conegudes a Crossref, encara que no l?única. I sí, té un cost.
Per què fer servir un DOI?
A l'era de la informació, de vegades trobar alguna cosa es pot tornar com trobar una agulla en un paller. Sota aquesta premissa, els DOI garanteixen que sempre podràs accedir a una font electrònica encara que canvieu la vostra adreça. Imagina que hi ha vols fer servir citar una revista digital i que, un any després, canvia de nom. El vostre URL també canviarà i, qui vulgui accedir a la mateixa revista, podria “perdre-la” ja que ja no sabria com ubicar-la. El DOI evita aquestes situacions.
Un altre avantatge és que es tracta d'una forma de accés i identificació senzill i ràpid, lo que incide en el uso y visibilidad de las fuentes electrónicas. Igualmente, favorece la propiedad intelectual porque y las citas en trabajos de investigación y artículos científicos.
Com localitzar un objecte electrònic amb DOI?
Com ja es va esmentar, els articles amb DOI són molt més fàcil dubicar i es pot fer a través de diferents plataformes.
La principal és la web oficial de DOI (htto://dx.doi.org/). També hi ha cercadors com MEDRA (multilingial European Registration Agency of DOI) (http://www.medra.org/) i Crossref (http//crossref.org/). I és clar, sempre comptem amb el fiable Google. El cercador del qual també facilita la ubicació d'algun recurs electrònic a través del DOI.
Fent referències amb DOI
Els DOI solen ser molt llargs i reproduir-los íntegrament pot resultar molest a la vista. És per això que hi ha plataformes per “escurçar” els DOI i tornar-los més atractius i senzills de manipular (tallar, enganxar…).
Una de les plataformes més conegudes a shortdoi.org en la que se copia el hipervínculo del DOI que se quiere acortar y genera uno más corto.
Segons el Manual de l'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Association o APA en anglès), el DOI s'escriu a les cites després del volum, número i pàgines de la publicació online. Després d'escriure un punt, el DOI s'insereix en minúscules.
En aquest sentit, l'estructura de la referència seria la següent:
Cognom de l'autor, inicial del nom de l'autor. (Any de publicació). Nom de larticle. Nom de la publicació en cursiva. Volum, (Nombre d'edició), pàgines on s'ubica l'article. doi: http://enlacedeldoi
Sota aquest format, un exemple és el següent:
Marichal, K. (2019). Inspiració onírica: la veritat darrere dels somnis. Psicologia Activa, 15 (5), 25-31. doi: http//doi.org/9gu
Tot i això, hi ha publicacions que prohibeixen l'ús d'eines per escurçar el DOI, per la qual cosa sempre cal indagar si la publicació electrònica té alguna normativa per fer referències i cites.
Usar el DOI o la URL?
Les normes APA estipulen que, si n'hi ha, l'ideal sempre és publicar el DOI de l'article científic en lloc del URL. Això, prevenint un possible canvi d'adreça electrònica, cosa que afavoria la pèrdua de l'objecte.
Primer, fixa't si l'article té un DOI visible. Si no el situes, dirigeix-te a crossref.org i intenta trobar la font electrònica al cercador. Si no ho vas fer, aleshores tens diverses opcions:
Si el que vols citar està en una base de dades en línia, opta per compartir el vostre URL. Si només està disponible en aquesta base de dades, llavors inclou en nom de la mateixa i el seu número daccés o la url de la base de dades. Queda al teu criteri.
Com veus, el sorgiment dels DOI no són un caprici per complicar els investigadors, sinó una manera d'evitar que els articles científics “desapareguin” a la xarxa.