Aquesta és la guia més completa sobre com citar a APA
Com esmentar a APA… la sola frase genera mal de cap perquè el que sabem és que es tracta d'una activitat laboriosa, tediosa, molesta i aparentment interminable.
La realitat és que fer cites en el format APA és força senzill si pares atenció als petits detalls. A més, quan comprens que citar significa respectar el treball intel·lectual de tercers, citar passa a ser una cosa honorable. Es tracta de donar crèdit a qui s'ho mereix i, a més, evitar acusacions de plagi.
Format data-autor
Tot i que les cites en format APA solen contenir moltes dades, n'hi ha dues summament importants a les quals sempre li has de treure l'ull: la data i l'autor.
No trobaràs cita APA que no contingui aquests detalls ja que, lògicament, dóna a conèixer ràpidament qui va dir la frase i quan ho va fer. Posteriorment, a les referències bibliogràfiques, trobaràs la resta dels detalls d'on va provenir la informació que vas citar.
Tenint això en compte, aleshores has de determinar quin tipus de cita vols fer: textual o parafrasejant. La primera podria considerar-se la més senzilla i idònia, ja que es reprodueixen les paraules de l'autor sense cap canvi.
Per citar a l'APA cites textuals, has de procedir a un recompte de paraules: quantes paraules estàs citant? Això és important ja que les cites varien depenent de si són de més o menys de 40 paraules.
Abans d'explicar com citar a l'APA més de 40 paraules, és rellevant explicar que hi ha dos tipus de cites: cites parafrasejades són aquelles en què resumeixes el que va dir l'autor amb les teves pròpies paraules. Això sí, has de fer aquestes cites amb molt de compte ja que no vols tergiversar el que va dir l'autor. Encara que es tracti d'una cosa escrita per tu mateix, la idea original segueix sent d'un tercer, per la qual cosa cal fer una cita que de crèdit a l'autor.
Com citar a APA entre parèntesis o amb narració
Un cop comprens això, llavors has de saber que hi ha dues maneres de citar a APA: cites basades en el text (narratives) i cites basades en l'autor (en parèntesis).
Les primeres es denominen com a “basades a l'autor” perquè inicien amb el nom de qui va dir la frase, seguit de l'any en què es va dir (entre parèntesis). Es dóna importància a qui.
En aquest cas, una cita basada en autor es faria de la manera següent:
Quan es parla de música dels vuitanta, és innegable la influència de Michael Jackson qui va sorgir com a Rei del Pop. Mars (1999) manifesta que “amb el llançament de Thriller, Jackson va reintentar la indústria musical, ja que es tractava d'un tema que, a més, es presentava amb un vídeo musical que era un llargmetratge”. (p.105).
Cites basades en el text
En aquest cas, predomina la idea i no qui la va dir. La cita es fa entre cometes i finalitza amb un parèntesi que inclou el cognom de l'autor, l'any i el número de la pàgina on es troba aquesta frase.
Per exemple:
"A hores d'ara, és impossible no saber que la fotosíntesi és un procés natural en què les plantes converteixen l'oxigen en diòxid de carboni", (Preston, 2014, p. 34).
Encara que sempre se suggereix seguir els formats anteriors, el que és realment important és incloure les dades “data i any” al text. Això podria donar una mica més de llibertat a l'autor per escriure segons la creativitat, sense que això signifiqui que la cita estigui equivocada. De fet, podria ser preponderant iniciar la cita parlant de l'any en què es va dir.
Quan l'autor és una institució
No sempre les frases hauran estat dites per un autor pròpiament, sinó per una institució. És clar, hi ha una persona darrere del text, però parla en nom de l'organització que representa.
Per exemple, podeu citar els resultats d'algun informe de l'ONU, l'article d'un fullet d'alguna empresa, etc.
En aquest cas, podeu obviar el nom de l'autor i escriure en de la institució o empresa. Si es tracta d'una organització molt reconeguda, amb escriure les sigles tens (la Unesco, per exemple), però si es tracta d'una institució coneguda a nivell local, és important que escriguis el nom complet a la primera cita i, posteriorment, sí podràs escriure les sigles del nom.
Cites de diversos autors
No sempre un llibre, article o investigació és escrit per una sola persona. De vegades es fa “a diverses mans”, és a dir, diverses persones van tenir a veure a l'escriptura del text. Si és així, les cites són una mica diferents.
Si se trata de una cita atribuible a dos autores, se coloca el apellido de ambos con una “&” o “y” entre ambos:
Al respecto, se explica que las nuevas tendencias en el área de la repostería son ugly cakes, es decir, pasteles imperfectos y graciosos (Pérez & González, 2021).
Pérez i González (2021) expliquen que la nova tendència a l'àrea de la rebosteria són els ugly cakes.
Si es tracta d'una cita referida a una informació donada per més de dos autors, aleshores es fa servir les paraules “et al” al final del primer cognom.
Fent cites secundàries
Sempre se suggereix apel·lar per la font primària dinformació. Un llibre podria contenir la cita d'una altra font, però el millor és recórrer a aquesta font original perquè tu mateix diguessis la informació. A més, és molt millor citar la informació original que una mena de refregit.
Tot i això, se sap que no sempre podem accedir a la font primària, per la qual cosa es recorre a una font secundària. Això sol ser comú en casos en què el treball original hagi desaparegut o només estigui disponible en un altre idioma.
Cal que s'identifiqui la font primària i s'escrigui “com es va citar a”, donant a conèixer la font secundària d'on, després de tot, vas prendre la informació. També cal escriure l'any en què es van publicar tots dos textos.
En aquest cas, la cita seria així:
(Dels Santos, 1987, com es va citar a González, 2010).
En aquest cas, se cita la font secundària a les referències bibliogràfiques, ja que va ser d'allà d'on vas treure la informació. Aquesta és també una forma de protegir-te les esquenes, ja que és un tercer qui està donant a conèixer la frase.