És hora d'aprendre com citar la RAE a APA
El format de presentació d'obres científiques de la Associació Americana de Psicologia, popularment conegut com a normes APA (per les sigles en anglès de l'organització: American Psychological Association) conté una sèrie d'abreviatures que solen llegir-se una vegada i una altra en les obres escrites sota aquestes regles i que faciliten molt la lectura i fins i tot, la seva escriptura . Una abreviatura recurrent a “s.f.” APA i avui t'expliquem què significa i quan el pots fer servir.
Usant a s.f. apa per a article sense data
Sempre fem èmfasi com és d'important comptar amb cada detall per armar cites i referències bibliogràfiques, però sabem que no sempre és possible.
Bé sigui que es tracti d'una obra mal editada o que, per alguna raó, s'hagi decidit ometre alguna dada, pot passar que desconeguis la data de publicació de la font en particular.
Si és així, el “s.f.” ve al rescat. L'únic que heu de fer és continuar amb el format de referència o cita conegut i, en lloc d'escriure l'any de publicació, col·locar l'abreviatura “s.f.” al seu lloc. Això significa “sense data”.
Recordem que el format de les referències d'un llibre és el següent:
Cognom de l'autor, Inicial del nom de lautor. (any de publicació de l'obra). Nom de lobra en cursiva. Nom de l'editorial.
I, si no comptava amb la data de publicació, aleshores es faria d'aquesta manera:
Madison, H. (s.f.) Down to the rabbit hole: curioses aventures i contes d'advertència d'un antic conillet de playboy. Dey Street Books.
Si falta una altra dada
Lamentablement, això de no comptar amb una dada és una cosa que et podria passar amb algun altre detall, o fins i tot, podria faltar-te informació de dues o tres dades.
Si és així, això és el que has de fer:
Si no compteu amb el nom de l'autor: Substituïu-lo pel nom del títol.
En aquest cas, el format de la referència seria el següent:
Títol en cursiva. (Data) Font.
I la cita seria així:
(Títol, Data).
Això no s'ha de confondre amb els autors anònims, que és una altra categoria. Poden existir obres signades per un autor “anònim” que cal citar i referenciar escrivint “anònim” en el nom de l'autor.
Una referència seria d'un autor anònim seria així:
Anònim. (2015) Fins al forat del conill: aventures curioses i contes d'advertència d'un antic conillet de playboy. Dey Street Books.
I la cita es faria així:
(Anònim, 2015).
Si no comptes amb el títol
Encara que no és gaire freqüent, podria passar que no comptis amb el títol de l'obra. Si aquest és el teu cas, també té solució. Només has d'oferir una descripció del document entre claudàtors en lloc del títol. També escriure la font, fora dels claudàtors.
Sota aquest format, la referència es faria així:
Autor. (Data). [Descripció del document]. Font.
I les cites es farien així:
(Autor, Data)
En cas que faltin dues o més dades
També podria passar que no teniu el nom de l'autor i la data de publicació. Sembla un acudit, però sí, hi ha casos d'aquest tipus i per a ells, una solució que ofereixen les normes APA.
Es tracta de compaginar això, substituint l'autor pel títol de l'obra (en lletres cursives) i escrivint “s.f.” a la data. També cal donar a conèixer la font.
El format de la referència és el següent:
Títol en cursiva. (s.f.) Font.
I les cites es farien així:
(títol, s.f.)
Què passa si no tens a les mans el nom de l'autor i el títol de l'obra? En aquest cas, cal substituir l'autor per la descripció de l'obra (entre claudàtors), seguit de la data i la font. Així es farien la referència:
[Descripció del treball]. (Data). Font.
I la cita seria:
([Descripció de l'obra], Data).
Si et falta la data de publicació i el títol de l'obra, afegeix l'autor, omple la línia “any” amb un “s.f.”, descriu l'obra entre claudàtors i dóna a conèixer la font.
Sota aquest format, les cites es farien així:
Autor. (s.f.). [Descripció de lobra]. Font.
I la cita es faria així:
(Autor, s.f.)
I en cas que no comptis amb l'autor, la data i el títol, no, no has de llançar la font a les escombraries, sinó escriure una descripció de l'obra en lloc de l'autor (això entre claudàtors), col·locar “s.f.” a la data i donar la font. Així:
[Descripció de lobra]. (s.f.). Font.
Això per a les referències i les cites es farien sota aquest format:
([Descripció de l'obra]”, s.f.)
El suggeriment
Però, si us manquen dades sobre un llibre, se suggereix ingressar a isbn.cloud, que és un catàleg de registre de llibres. Diguem que es tracta del darrer pas per intentar accedir a les dades faltants. Si no els aconsegueixes allà, no ho faràs enlloc.
Intenta aquest pas. El millor és que ofereixis informació completa a les teves cites i referències, no alguna cosa a mitges, encara que sigui una cosa que surti de les teves mans.
Altres abreviatures
Però “s.f.” no és l'única abreviatura acceptada per l'APA. Aquí t'esmentem la resta de les abreviatures normalment emprades a les dissertacions, treballs de grau i articles científics escrits sota aquest popular format:
- cap.: capítulo.
- ed.: edició.
- ed. rev.: edició revisada.
- 2a ed.: Segona edició.
- Ed. (Eds.): Editor (Editors).
- Trad(s): Traductor (és).
- pàg. (pàg.): pàgina (pàgines).
- Vol.: Volums.
- vols.: volúmenes
- Nº: Número.
- Pt.: Part.
- informació Tèc.: Memòria Tècnica.
- Suplement: Suplement.
Aquestes abreviatures han de ser escrites tal com es reprodueix en aquesta llista, tenint cura si està escrit en majúscula o minúscules, espais o no, punts o no. Sinó, l'abreviatura estaria considerada com a “errada”.
Escriure sota el format APA pot semblar tediós, però val la pena. No sols ens mostra una informació ordenada i sistemàtica, sinó que té rigor científic. Un treball fet (ben fet, és clar) sota el format APA denota un investigador que es va prendre el temps per fer bé les coses i escriure una investigació completa i de rellevància.